Igual que en els nostres dies, sabates, mitges, guants, ventalls i bosses no podien faltar al guarda-roba del segle XVIII com a còmplices del vestit.
 |
| Negoci d'un sabater. |
El període de màxim esplendor de la moda espanyola, els segles XVI i XVII, han passat gairebé sense deixar-nos testimonis materials del calçat i els altres elements complementaris del vestir, llevat de la joieria. Des del segle XVIII comença a ser abundant la presència de peces que ens informen de com es completaven els conjunts d'indumentària d'aquest període.
A més, el calçat sol ser un testimoni fiable de la moda del passat, ja que, a diferència dels vestits, que en moltes ocasions han estat retocats o refets, les sabates no poden ser adaptats o reutilitzats i ens arriben tal com van ser confeccionats, excepte per les petjades del seu ús.
 |
| Zapatos franceses de seda y cuero, 1690-1700 |
El calçat espanyol dels segles anteriors va destacar per l'ocupació dels excel·lents cuirs que es adobaven a Espanya.
Sabates, botes, borseguins i pantuflos, per als homes, i tapins amb decoracions de cordovà, sabatilles, chinelas, botins o serbillas, per a les dones, presentaven diversos tipus de decoració i tasca en el cuir, però sense cobrir el material amb teles donada la seva gran qualitat. Una de les característiques d'aquest tipus de calçat de cuir de qualitat és que grinyolava a caminar, el que li va donar nom al llarg dels segles XVII i XVIII, sabates de "cric".
 |
| ZAPATOS 1700-1730 |
Al segle XVIII les sabates encara es fabriquen amb horma recta; és a dir, no es fabriquen sabates per a cada peu; serà l'ús el que anirà amoldándolos, per fer-los més còmodes. En el calçat es pot veure com avança el segle en l'evolució dels models decoratius de les teles, que s'iniciaran amb els grades temes decoratius de les "fúries", aniran disminuint de mida segons avança el segle i acabarà amb els petits motius decoratius d'influència oriental. Això ens facilita les tasques de datació.
