miércoles, 6 de diciembre de 2017

Contradanses

«El baile se compondrá de Minuetes y Contradanzas y habrá uno o más maestros de baile para que ordenen las contradanzas, arreglen las parejas y las instruyan». Reglamento bailes de máscaras de Sevilla de 1768
La contradansa (contredance o Contredanse) és un ritme ràpid de dansa, en compàs binari, compost per diverses seccions de 8 compassos que es repeteixen. Tant el seu nom com la seva forma suggereixen que es va originar en les "country dances" (balls del camp) de la Gran Bretanya encara que alguns historiadors la suposen d'origen francès. Es va estendre a la resta d'Europa i va aconseguir la seva màxima popularitat a la fi del segle XVIII, època en què va ser utilitzada per altres gèneres escènics, com l'òpera i el ballet.

La contradansa va aparèixer a mitjans del segle XVI, a l'inici del regnat d'Isabel I d'Anglaterra, i el mestre de dansa John Playford li va donar carta de noblesa en publicar en 1651 "The english dancing màster". L'obra va conèixer 18 edicions, fins que en 1728 va ser ampliada per un segon volum i posteriorment per un tercer.
Contradanses escoceses del segle XVIII
La contradansa es va difondre a França a partir de 1684, gràcies al mestre de dansa anglès Isaac i el ballarí André Lorin, donant lloc a partir del segle XIX a una forma simplificada i estandarditzada, la quadrilla. La quadrilla (del francès quadrille) és un tipus de dansa de saló executada per quatre ballarins en parelles en una formació en forma de quadrat. És un precursor de la "square dance" tradicional.

L'escocesa (ecossaise) és una varietat de la contradansa en estil escocès, especialment popular a França i Anglaterra a finals del segle XVIII i inicis del XIX. L'escocesa era ballada usualment en compàs de 2/4. Aquesta forma musical també va ser usada per alguns compositors clàssics. Franz Schubert, Ludwig van Beethoven i Frédéric Chopin van escriure diverses "ecossaises" per a piano, totes recognoscibles per la seva vivacitat.


Hi ha dos tipus principals de contradanses:

La contradansa anglesa, o "en columna" (en anglès: "Longway for as many as will"), consisteix en dues línies enfrontades. Una fila d'homes davant d'una fila de dones. La primera parella balla la primera repetició de la figura finalitzant en segon lloc. de repetició en repetició, aquesta parella continua descendint fins arribar als últims llocs, mentre que les altres parelles van progressant cap amunt, descendint igualment un cop assolit el primer lloc. la dansa s'assumeix acabada quan la primera parella ha arribat de nou a la posició inicial.

La contradansa francesa es balla "en quadrat"; 4 parelles disposades sobre els costats d'un quadrat ballen en parella, en grup de quatre o de vuit, segons ho demani la figura. El ball es desenvolupa clàssicament alternant nou "entrades" (cuplets) amb un "refrany" (figura específica en cada contradansa). Les nou entrades són, per ordre: la roda, la mà, les dues mans, el molinet de dames, el molinet d'homes, la roda de dames, la roda d'homes, l'alemanda i, de nou, la roda per finalitzar.

La contradansa va arribar a Espanya, a través de França, durant la primera meitat del segle XVIII i va ser codificada pels autors de tractats de dansa francesa en espanyol (Bartholomé Ferriol i Boxeraus i Pau Minguet i Irol). Tots dos descriuen els dos tipus bàsics de contradansa, l'anglesa i la francesa, i coreografían diversos exemples seguint els models de tractadistes francesos com Feuillet (1706) o De la Cuisse (1762).

Durant la segona meitat de segle, les contradanses es van convertir en l'essència dels balls públics; prova d'això són els nombrosos recopilatoris de contradanses, angleses i franceses, que s'interpretaven en aquests balls.Dels cinc tractats que componen l'obra de Pablo Minguet i irol, el primer a fer referència a la contradansa és el titulat "Quadern curiós de vint contradanses noves, escrites de totes quantes maneres s'han inventat fins ara", que no porta data. En aquest tractat Minguet inclou una "explicació de les diferències que solen fer a les Contradanzas quadrades o de quatre parells, i en les Seguidilles" en la qual s'indica: «Muchas [diferencias] podía escribir, pero las omito y la mejor de todas son las Seguidillas, porque mientras dexa de cantar el que las tañe, tienen tiempo los que las bailan de explicarse la diferencia que ellos quieren executar. Los Estrangeros las baylan, y cantan en su lengua, y las llaman la Contradanza Española como también al Fandango le nombran la Danza Contínua».
La contradansa va arribar aviat a l'Amèrica espanyola portada per francesos i per espanyols, triomfant durant llargs anys i donant lloc a noves variants rítmiques a cada país. Encara que inicialment va mantenir la seva forma original en els salons de les classes altes, aviat va ser transformada per les classes populars a l'integrar-la amb ritmes propis, molts d'origen africà, alliberant-la de la seva rigidesa original. Els fenòmens independentistes també van contribuir a aquesta transformació, al promocionar els ritmes autòctons com identitat nacional enfront dels dels 'colonitzadors'.

No hay comentarios:

Publicar un comentario