Any 2016. Prohibició de les Danses del Corpus a l'església del Patriarca

Els responsables del Reial Col·legi del Corpus Christi de València (el Patriarca) han prohibit aquest any 2016 que es realitzin les Danses a la processó de la Vuitena del Corpus.

Aquestes danses van ser recuperades a iniciativa de l'Institut Valencià de la Música per Rodrigo Madrid, director de Capella Saetabis, que va treballar durant deu anys en la recreació dels balls al capdavant d'un sòlid equip d'investigadors, músics, coreògrafs, mestres de ball, dansaires i indumentaristes per recuperar unes danses en les que treballen al voltant de trenta persones.

Les actuals danses van començar el seu camí fa cinc anys, el 2010, amb l'entusiasme del públic que omplia el Reial Col·legi del Corpus Christi de València per admirar l'espectacle sacre que allà es realitzava "recuperat per a major grandiositat de la celebració eucarística". L'any passat ja hi va haver un intent de prohibició perquè aquestes danses no es ballessin. Aquest any l'ordre ha estat contundent: les danses queden desterrades definitivament de la processó de la Vuitena del Corpus a l'església del Patriarca.

Les Danses per a la processó del Corpus van ser realitzades per encàrrec del Patriarca de València Sant Joan de Ribera al seu famós mestre de capella Joan Baptista Comes en 1609. Cal pensar que l'origen sevillà de Joan de Ribera va haver d'influir perquè s'instauressin a València unes danses que, a imitació de les celebrades a la capital andalusa, contribuïren amb el seu desenvolupament al boato exterior a la processó del Corpus valencià.

Si bé és cert que Sant Joan de Ribera en arribar al final de la seva vida les va prohibir, com així consta en les Constitucions fundacionals, era tal l'entusiasme popular que les danses despertaven que, tot i la prohibició del Sant, van estar realitzant-se per espai de diversos segles. Ni tan sols l'any que va morir el fundador (1610) van deixar de celebrar-se, abans bé, la seva fama va anar creixent any rere any.

Aquest frenesí per l'espectacle sacre en la processó del Patriarca va augmentar durant els segles XVII i XVIII com queda reflectit en les actes capitulars d'aquesta església amb la renovació dels papers de música, els vestits i la confecció d'un cadafal portàtil a què es pujaven els infantillos i que es traslladava d'un lloc a un altre de la processó per permetre el major lluïment dels dansaires.

Així ho reflecteix José Climent, expert musicòleg, si documentat llibre "Juan Bautista Comes i el seu temps" citant el Llibre de Determinacions, tom II, foli 118 de la pròpia església:

“En 1 de junio de 1696. Assí mesmo quedó determinado que para que las danzas se luciesen en los claustros en la Procesión del Cabo de Octava, se hiciese un tablado portátil y que se pusiese en los puntos destinados para las danzas y  para que sobre él danzaran los infantes, y assí se lucieran y gozase de la fiesta”

Era tal el fervor popular que tenien les danses que per suprimir-les hauria estat necessari suprimir la processó. Les danses es van celebrar ininterrompudament des 1604-1814.

Segons assenyala l'estudiós del Corpus valencià Baltasar Bueno, “Fue en 1814 cuando el ultraconservador arzobispo de Valencia, Veremundo Arias las eliminó de la procesión eucarística. Le debió de parecer irreverente al arzobispo Arias la presencia de los infantillos danzantes en la procesión y las prohibió”.

Més d'un segle de silenci absolut al llarg del segle XIX i bona part del XX van donar pas a intents parcials de recuperació en els anys 1966, 1972 (VIII Congrés Eucarístic Nacional), 1997 i 2002 fins que en l'any 2005 Rodrigo Madrid, com a director del Projecte, amb el suport de la Generalitat Valenciana, la Societat Espanyola de Musicologia, la Universitat de València, la indumentarista Victoria Liceras i el permís del Patriarca van escometre de forma integral un projecte per a la recuperació de la música, la realització del fastuós vestuari i la recreació dels passos de ball que van donar com a resultat les actuals Danses del Corpus.

“Estoy asombrado ante esta prohibición” ha declarat Rodrigo Madrid als periodistes, per seguidament afegir que les danses es tornaran a fer l'any que ve, fora del Patriarca, en un dels diversos llocs sobre els quals actualment s'està negociant.

L'acurada indumentària havia estat dissenyada per Victoria Liceras “Es del estilo XVII. Me basé en unos libros antiguos de patrones, sobre todo del libro de Geometría, Práctica y Patrones de Juan Alcega. Llevan calzón acuchillado, un jubón, golilla tipo lechuguilla, calzas de hombres, zapatos con orejas y un sombrero similar al que llevaba Felipe II, pero en lugar de negro, como es para niños en rojo eucarístico”